dimecres, 14 d’octubre de 2015

...la ràdio.



De petit, tres eren els “invents” de la humanitat que mereixien el meu respecte i admiració: L’electricitat, la ràdio i... ...el metro; sí, el ferrocarril metropolità a la par dels altres dos a la meva ment petita i impregnada de coses properes.

El metro potser era el que jo veia més factible de fer amb les meves pròpies mans... Es tractava de treure terra per fer túnels i col·locar un tren, cosa que no em fascinava tant com el fet que definia el metro, que era que fos soterrani.

De l’electricitat, res a dir avui; una autèntica revolució en les vides de tothom i que de fet dóna suport al descobriment del qual vull parlar avui, la ràdio. La ràdio, a diferència de l’electricitat, té un aspecte màgic (l’electricitat també podria tenir-lo, però a la ment del nen que era jo, no. La “llum” eren electrons que es movien per un cable i això ho explicava tot).

De la ràdio, avui en dia podríem lloar la seva funció tant social com també de suport a d’altres enginys humans que si bé aquests podrien existir igualment la ràdio condiciona bastant el seu ús.

Què seria un avió sense aparells de ràdio? volaria igual i tot estaria encara més subjecte a l’absència d’imprevistos. Els mòbils actuals es basen en ones de ràdio però si no existissin aquestes ens continuaríem comunicant per telèfons de cable (que mereixerien una altra postal poètica). Els vehicles llançats a l’espai i que han arribat en altres planetes podrien haver-ho fet igualment però de poc ens servirien allà sense poder transmetre’ns allò que veuen (sí, que veuen,... això seria televisió, no? per a aquell nen per al qual la ràdio era màgia, la “tele” era només una sofisticació de la ràdio que incloia imatge). A més, és per senyals de ràdio que mirem de moure un centímetre a la dreta o dos metres endavant aquelles naus que fan excursions per Mart. És a dir, la ràdio ajuda molt a estris que fem servir a dia d’avui.

De la seva funció social podríem esmentar una llista també inacabable: discursos importantíssims que han commogut el món - i no en posaré exemples perquè cada país n’ha tingut el seu d’important –, programes d’entreteniment que han fet suïcidar-se als seus oïdors (la transmissió de “la guerra dels mons” per part de la CBS americana el 30 d’octubre de 1938),  o aquell That's one small step for man, one giant leap for mankind, les primeres paraules que un ésser humà va dir sobre la Lluna. …I nosaltres, humans a la Terra, vàrem poder sentir-les tan sols un segon després.

Això, l’última línia de l’anterior paràgraf, és la postal poètica que ens deixa la ràdio. No tant l’ajut que la ràdio pot donar a la investigació, a les operacions militars, a l’entreteniment, a l’estar informats… És la màgia de poder sentir una cosa que està succeint a milers de quilòmetres de distància, pràcticament al mateix moment que està succeint, a la velocitat de la llum! Tenir, a dins de casa nostra, del cotxe,… els sons de qualsevol esdeveniment que passa ara mateix en qualsevol lloc del món i de més enllà… Una cosa a la que estem força habituats, tot i que quan ho pensem sembla de ciència-ficció.

PODI-.
Carlos Portillo.